Nova Zelanda

See Ya New Zealand

2008-04-01T09:30:00.000+02:00

I ha arribat l'hora, tant lluny que es veia el 1er dia que vaig aterrar a Queenstown i tant rapida ha arribat quant no volia que arribes.

Deixo molts bons amics i amigues, molts bons records i experiencies, molts dolars gastats en cerveses... per qui sap quant de temps, potser 6 mesos o potser per uns anys.

Gracies per seguir el meu blog, ha sigut un lligam amb Catalunya, amb els amics i familia, i un bon album per recordar per sempre mes.
--------------

And the time to leave has arrived, so far I saw it on my 1st day in Qtwn, so quick has arrived it when I didn't want that cames.

I leave here good friends, a lot of memories and experiences, a lot of dollars spent in beers... for I don't know how many time, maybe just 6 months or maybe some years.

Thanks to see my blog, it had been a link to Catalonia, to my friends and my family, and a nice album to remember forever.

S E E Y A N E W Z E A L A N D

Shit yourself little parrot

2008-03-23T05:37:00.004+01:00

En altres paraules 'Cagate lorito'... perque ja estic apunt de marxar , compte enrere de 10 dies que es fan eterns. Estic treballant per fer alguna cosa, per no pensar massa en la despedida del pais, dels amics, del paisatge novazelandes.

Takaka forever

2008-03-11T05:04:00.006+01:00

Takaka es un iman pels escaladors, comences a escalar les seves parets i t'hi quedes enganxat, i vols escalar una altre via, i una altre... i es fa de nit i tornes per un bosc ple de cuques de llum, de falgueres grans com arbres, alicia en el pais de las maravillas... I arribes al Hangdog, la zona d'acampada de tots els que es troben com tu, fanatics de pujar parets impossibles, de la vida tranquila, de la guitarra i les histories d'arreu del mon davant del foc de cada nit, de pensar en el moment i de no saber que faras dema.

I ha passat una setmana i sembla que hagi sigut un moment.
-------------------
Per cert, no tot va ser escalada, tambe vaig participar en una bicicletada popular, 3 km en boles per protestar contra l'us abusiu del petroli. Excepcional. Els primers minuts et senties una mica raro, tant lleuger... pero despres ja ningu es volia vestir. Hi han proves! fotos (s'en eliminat les mes intimes) i algun que altre link amb noticies sobre l'esdeveniment: http://www.stuff.co.nz/nelsonmail/4433435a6510.html

I torno a ser a Christchurch city; i d'aqui a Queenstown per acomiadar amics, arreglar assumptes d'impostos i preparar maletes per... potser tornar a casa...potser fer una paradeta a mig cami :)

Takaka

El Nord del Sud

2008-03-05T23:24:00.006+01:00

Ja ens estem acabant l'illa sud, pero nomes geograficament parlant! crec que aquest pais mai te'l pots acabar, sempre vols mes, sempre hi han coses noves a descobrir.

Vem marxar molls i salats de Christchurch, capital city, despres d'una sessio surfera cutre saslsitxera (som uns novatos i ens han deixat una taula de profesionales, aixi que bevem mes aigua que res mes). Plovia, be, plou encara, per aixo estic a internet... aixi que vem aprofitar per tirar millas cap al nord de l'illa sud. Es mes aprop de l'ecuador, potser engaxariem una mica mes de bon temps i caloreta (optimisme al 100%).

Despres de 2 dies ruteando, encara amb la sal enganxada al cos (li agafes al gustillo), vem arribar a Nelson, la city del nord, per una sessio de cine en angles i palomitas. I mes surf, i mes aigua salada.

Al cap de 2 dies s'insinuava bon temps aixi que directa cap al plan que teniem desde feia mesos: kayak a la costa del parc nacional Abel Tasman. Necessitavem mes sal al nostre cos.

El resultat, com en diuen aqui, AWESOME, que seria increible, fantastic... 2 dies de rutilla amb un kayak a rebentar: menjar, fugonet, sacs de dormir, la ipod amb uns altaveus portables... ah, i per suposat un vinet blanc per celebrar la ruta. El vinet era el mes barato del super (3,5 eur) pero portar-lo fins alla i beurel a una platja deserta de sorra blanca sota un mar ple d'estrelles... va ser com beure el vi mes car del mon.

Despres d'haver sobreviscut els 2 dies de kayak, onades de metre i mig que ens queien per sobre, sandflies, bivac... a fer millas cap a la proxima parada, Takaka, zona d'escalada i hippisme per excelencia. Arribem a un camping hippie-rastafari, nit, aparquem, preparem el llit (per si despres no som capasos), obrim la cerveseta, ens anem davant d'una fogata vorejada d'escaladors (i una catalana!) i acompanyem el so extraordinari d'una guitarra cantant amb el nostre spanglish.

Nit, estic al llit, no se com hi he arribat, faig pudor de fum, tinc una capa de 2 cm de sal incrustada al meu cos, rastas involuntarias a la meva caballera. I comensa a ploure de nou, dema toca descansar. I em desperto, i de cop sento aigua calenta, ja no m'enrecordava que se sentia! i sabo, i m'en adono que estic sota una cosa que es diu dutxa, i m'hi quedo una estona, bueno, fins que s'acaba l'aigua calenta i em cago de fred de nou. Bona vida.

:: i algunes fotillos ::

abel tasman

Alps

2008-03-01T02:16:00.012+01:00

Aquests darrers dies hem atravessat de la costa oest a l'est atravessant les muntanyes alpines. S'havien d'aprofitar els dies de bon temps i els muntanyons que hi han per aqui, aixi que vinga a caminar i escalar.

ARTHUR PASS
Arthur Pass es el mig del mig, un poble amb un pub, un hostal, un ordinador amb internet i una dutxa d'aigua calenta a 2$ els 6 minuts. Ah, i un pedazo centre d'informacio de les rutes per caminar a la zona, que li dona 1000 voltes a qualsevol punt d'info turistic de CAT. Pamfletos, currantes que t'aconsellen sobre les rutes, previsio meteo acurada, mapes, samarretes, pins, crema solar... un marketing que te cagas sobre la muntanya, ni una samarreta d'un equip de futbol, ni la tipica gorra de F1... visca els esports de muntanya!

AVALANCHE PEAK
El primer dia vem fer una ascencio rapida al cim 'Avalanche Peak', una piramide amb vistes a... moltes mes muntanyes i una glacera que et deia que hi anessis, que l'escalessis amb els grampons i piolet (queda pendent).
La rutilla era d'uns 1100m de desnivell, pujada de l'ostia, i el pamfleto deia que ens prenguessim 6-8h per fer la volta completa. Com que anavem amb plan fanatic i portavem un superesmorzar a la panxa el vem fer en 4 hores, aixi que a les 13h ja estavem celebrant el pic ascendit amb la cerveseta a la ma.

MINGHA RIVER I TEMPLE COL
El segon dia s'ens va unir el John. La ruta prevista era d'uns 19 kilometrakos, vorejant un riu (que es diu 'Mingha'...) durant 3 hores i ascendint finalment un coll amb unes 6 hores mes. La 1a part va ser un recorregut fantastic atravessant rius, riuets i riuots sense parar (aixi que ens vem treure i posar les bambes unes 5 vegades en els rius que no podiem passar saltant de pedra en pedra). Tot i el bon ritme la vem fer en 4 horetes.. el guia que ens havia informat estava mes flipat que nosaltres...

Vem arribar el refugi per una parada de repuesto, barretes de cereal barrejades amb sardines i taronges i aigua del riu. A tope per la 2a part, que no era ruta habitual, no estava senyalitzada i que per suposat no hi havia ningu. Vem comensar a flanquejar una pendent plena d'arbustos tipics de la zona. De mica en mica ens liavem per dins, sense trobar ni una sola pista de cami, cada cop mes impenetrable. Ens faltaven uns maxetes i anar rollo Indiana Jones. Pero no, vem acabar fins els cullons i al cap d'1 hora vem donar mitja volta i de tornada al camp base. Total 9 hores caminant i alucinats amb tot el que haviem vist aquell dia. Vem dormir com nens petits.

CASTTLE HILL
Next day a escalar en el lloc mes famos de NZ. Quant arribes i veus la quantitat de pedrots a escalar no saps per quina comensar. Malauradament (i encara m'estic cagant en la verge) el dia abans vaig esguinsar-me un dit de la ma, si si! el 2on a Nova Zelanda!! soc un torpe... aixi que jo vaig fer entrenament psicologic d'escalador: mirar com els altres escalan.

CHRISTCHURCH i DESPEDIDA
I finalment arribem a la costa est, a la city: gent, cotxes, asfalt, edificis... dificil de suportar despres de la bona i senzilla vida a la muntanya.
Alla ens vem despedir de l'Isi que torna a l'illa nord per uns dies i cap a casa. Torno a repetir que la vida nomada no es per sentimentals... i jo ho soc, pero que hi farem. Isi! Ja ens veurem a CAT per fer un esmorzar dels teus i fer un 'revival' de Nova Zelanda! Que la depresion post-vacacional sigui lleugera!
Be, ens despedim el dia seguent de la ciutat amb un mati de surf sota la pluja... i cap al salvatge interior un altre cop.
jo i el dit esguinsat
MES FOTOS AL BLOG DE L'ISI!
http://www.getjealous.com/isidro

Wet West Coast

2008-02-26T03:19:00.006+01:00

View Larger Map
Doncs ja he fet la primer part del viatge per la preciosa i humida costa oest (wet west coast): 5 dies de pluja, km per carreteres enmig de jungles impenetrables, glaceres que acaben practicament a les platjes del mar tasmanic, dormitoris de foques i animalots marins.

Una costa despoblada (encara mes que la resta de nova zelanda) ja que la vida es impossible gracies a uns minusculs i cabrons mosquitets de merda que es diuen 'sandflies', que et desperten amb una alegria desbordant picanta qualsevol part carnal que els hi ensenyis.

M'han acompanyat en aquesta aventura un catala i una alemanya.
L'Isi "el de la bici" es colega de colegues; haviem contactat per email abans de coneixens a Queenstown on va arribar amb bici despres de 2 mesos de ruta per tota Nova Zelanda, ole ole. I ara esta passant uns dies amb mi abans de tornar cap a casa. Increible fanatic de l'escalada i la muntanya, i esmorzars de truita amb formatge i bacon (de 9 o 10 ous).
La Pia, de Bavaria, s'ens va presentar un dia fent autostop. La tia es va acoplar amb nosaltres per aproximar-se al nord de l'illa sud. Hi va haver tant bon rollo entre els 3 que al final es va quedar 3 dies i 3 nits. Ens va sapiguer greu quant ens vem haver de separar, destins diferents... la vida del nomada no es per sentimentals.

De viatge

2008-02-23T00:02:00.005+01:00

Ja tinc claus noves de la furgo, ja no tinc casa a Queenstown, ja porto uns dies sense dutxa, ja porto una vida hippie rulant per la costa Oest, disfrutant de la vida, l'escalada i els magnifics paisatges muntanyencs...

Com que estic tant flipat amb aquestes vacancetes ni m'enrecordo de tirar fotos.
Pero si voleu disfrutar del que estic visquent nomes cal que entreu a la pagina de l'Isi de St. Feliu de Codines, el nou colega de viatge!

http://getjealous.com/isidro

Anire explicant mes aquests dies!

Desti

2008-02-14T07:19:00.005+01:00

Ja queda una setmaneta per deixar Queenstown i viatjar durant un mes i picu, pero sembla que el desti no em deixi marxar...

La idea es viatjar amb el colega frances John i la "Sayaka", la superfurgoneta del '85, durant un mes i picu, amunt i avall per les 2 illes de Nova Zelanda.
Pero ves per on que en una setmana he perdut les dues claus de la furgo, si si les 2 (en llocs i dies diferents), i clar, no puc marxar... El John havia de vendre la furgo aquesta setmana i justament ha tingut un problema al passar el WOF (ITV) i no la pot vendre fins que no la passi... Estem atrapats a Queenstown!! I ens agrada!!

Buff... quina sensacio mes rara sentir-te a casa a l'altre punta del mon; tenir amics increibles que potser no tornaras a veure mai; una vida facil, barata, temps per mi; sense futbol a la tele; volar cada dia...

Peripecies a l'aire III

2008-02-06T00:14:00.000+01:00

Com que no hi ha massa feina us acribillo aquests dies amb mes 'posts' al blog. Mes peripecies al cel queenstonenc, aquest cop exclusivament ala delta:

1er video: un looping apropet apropet de l'aigua. Sembla impossible.

2on video: una tarda de vol a coronet peak dels colegues delteros. Top landing, negatius (mes haviat helicopter) amb l'ala delta... venen ganes de volar ala o no?

---------
Ja queda poc per les vacancetes per NZ i em costa deixar queenstown... preferiria tenir mes feina per no pensar en marxar... Estic fent amistats de per vida, visc una vida facil en un lloc increible, pero esta lluny de Berga...
No es pot tenir tot...be, no tot al mateix temps! 1/2 any aqui, 1/2 any alla, ara amunt, ara avall...gira la termica, gira la descendencia... com sempre ha sigut la meva vida. No sera l'ultima vegada que viure a NZ.

Peripecies a l'aire II

2008-02-01T07:09:00.000+01:00

Be, 2a part de peripecies a l'aire novazelandes:

1a foto: vol de nit amb lluna casi plena (pero que quedava a darrere la muntanya, aixi que no es veia res), 4 cerveses (de mes) i ambient platoric amb els colegues voladors (12 en total). Volava amb una vela XXS pel que arribar a l'aterratge (3km i mig) va ser tot un repte matematic de rendiment aerodinamic (no vaig fer ni un putu giru).

2a foto: la cama del Gerardo (Argentina) volador palillero (ala delta) que de tant en tant es passa al parapent per fer quatre acrobacies esbojarrades. Es el tiu amb mes sang freda que conec. Porta uns 100 vols amb parapent i ja fa algun que altre helicopter. L'ultim li va sortir malament, abatuda de la vela de can cullons i patapluf, el tiu cau a dins la vela, surt, es deslia com pot, es queda amb uns suspentes entre mig de les cames, se'ls treu (aixo enlaire, que quedi clar), i amb 100 metrillos que li quedaven i una corbata de mitja vela, va i aterra al mateix enlairament (aplausos). Jo no hi era per gravar-ho (pero m'ho crec) aixi que nomes tinc la foto posterior de la cama marcada amb els suspentes.

:: ALBUM ::

paranighting

Peripecies a l'aire

2008-01-30T05:42:00.000+01:00

El clan de voladors a Queenstown es gran; japonesos, suissos, anglesos, sud i nord americans, turcs...un frances i un catala... ah, i uns quants kiwis.
Cada setmana hi ha alguna que altre noticia voladora: vol de nit, que es vola massa aprop de l'aeroport, acrobacia sobre el llac, el loco que hagut de tirar el paracaigudes un altre cop intentant el rithmic sat, el que va marxar de cross i va trigar 1 dia sencer a tornar...

Aquests dies anire publicant alguns videos i fotos d'aventurilles que passen pel cel de Queenstown.

Video del Ulf, vei i pilot professional d'ala delta, fent un tandem.
El video es titula "siusplau no em preguntis si vaig trobar la camera":

Skydive - 2a part

2008-01-25T07:29:00.000+01:00

Ara si que estic totalment enganxat al paracaigudisme.
He fet el primer salt en solo (be, acompanyat de 2 instructors per si la cagava en algun dels exercicis) pero em sentia sol al mig de l'immensitat de l'aire.
I el moment...perfecte, increible, al.lucinant... Volar sense alas, sentir la presio de l'aire, moure's pel cel...

En directe a Catalunya Radio

2008-01-19T03:48:00.000+01:00

Aquest passat divendres em van trucar en directe de Catalunya Radio en el programa Que?...De Que?

M'havien contactat a traves d'un amic per si volia participar en el programa com a especie de "corresponsal" de Nova Zelanda, comentar una mica el que passa per aqui i que hi faig tant lluny...

Be, el tema es que haviem quedat per parlar en directe a les 5 (de la meva tarda) i justament estava treballant. Abans d'enlairar-me vaig avisar a la meva passatgera que potser (jo) hauria d'agafar el telefon un cop enlaire, que no es preocupes, que no era per trucar a emergencies. Aixi que em vaig posar el telefon a una butxaca accessible i...a volar.

Escolteu, escolteu.

Skydive

2008-01-11T23:14:00.000+01:00

No us dic res, nomes que mireu el video i us divertiu amb les meves ganyotes...

- altura: 15.000 ft (4500 metres)
- index d'estres previ al salt: 99,9%
- index d'estres posterior al salt: 00,1%
- temps de caiguda lliure: 60 seg.
- diners estalviats (xanxullos meus): 320NZ$
- index d'adiccio: 100%

Album de fotos:

skydive

Easy going i Rock&Roll

2008-01-07T10:21:00.000+01:00

Ja porto casi 3 mesos per aqui i noto que ja porto una vida quotidiana. Es completament diferent a anar de vacances on tens 4 dies comptats i tot planejat per aprofitar el temps al maxim. Aqui treballo, menjo, dormo, faig algo d'activitat... pero tambe m'avorreixo, m'encostipo, tinc resaca i m'enyoro de vegades!

L'estil de vida aqui canvia una mica al de l'europeu, te un punt de No Estres, com en diuen els d'aqui "easy going", que seria un "anar fent". No se, potser es el tipus de feina que tinc, el lloc on visc... i la resta de vida a NZ es totalment diferent! Pero em dona aquesta sensacio... i m'agrada.

El meu dia habitual (amb bon temps per volar) comença a les 8:25am, esmorzar i dutxa rapida (si es que el lavabo no esta ocupat per un dels 7 mes que viuen a casa).
Agafo tots els trastos voladors, em poso les ulleres de sol per dissimular la festa de la nit passada i carrego a la furgo de l'empresa que em passa a recollir a les 8:55am.

Recollim passatgers pels diferents hotels/hostals del poble (n'hi han uns 100!) i de cami cap a Coronet Peak, la muntanya de fer diners, fent les bromes de sempre: "Es el teu primer vol? Ostres, tambe el meu!" cada dia al mateix. Aquest apartat me l'intento saltar a 1a hora del mati, el meu angles es encara pitjor al de la resta del dia.

Arribem a les 9:30am a l'enlairament: vent nul. Toca corre per despegar i el mes probable es que tingui un client indi de 100kg (son els que corren menys tot i que els hi expliquis 100 vegades).

El vol a 1a hora es tranquil, alguna bombolleta per girar i perque et dongui temps a fer el video i les fotos del passatger agafant els mandos del parapent (oju peligru, aqui hi ha analisis psicologica previa, es de saber si el passatger esta capacitat per estirar lleument el mando sense provocar-me un atac de cor). L'aterratge tambe sense vent, per variar, pel que toca buscar la maxima velocitat possible i començar a frenar nomes i nomes quant estas a un pam del terra, estil paracaigudistes, mola mola.

De cami cap a Queenstown s'ensenyen les fotos a l'ordinador, s'intenten vendre i a pel seguent "round" (turno) a les 11am/13pm/15pm/17pm/19pm. Aixi successivament si hi han passatgers per tothom i les condicions s'aguanten, amb un total de 5/6 vols per pilot. La llei de supervivencia es fer-ne un per dia (i vendre les fotos!) amb el que em guanyo 95 dolars bruuuts, uns 45 eurillos.

Les condicions de vol poden ser divertides, com en diem els de la nostra empresa: Rock & Roll!!

Sotavent
Es vola prou sovint a sotavent de la muntanya. Per despegar has d'esperar la termica o sino tens el vent de cua. En aquestes condicions es facil veure Dust Devils, remolins, i de tan en tan has de plegar el parapent rapid no fos cas que se t'endigui enlaire sense el passatger (i no cobrar el vol! jaja). N'hi han de monstruosos, vull dir de remolins. I volant ja n'he girat algun que altre sense volguer. Obert a la vall i a l'aterratge normalment ja pots respirar mes tranquil i deixar un mando per fer les fotos.

Brisa de Mar/Llac
Tambe rock & roll ja que s'enxufa rapidet i prou fort com per tenir que aterrar marxa enrera. Volant sempre s'ha de mirar el llac que queda a uns 10km davant per si apareixen cabretes a l'aigua. Si de sobte comença a pujar tooot, orelletes o barreneta i cap a baix. Com que es un vent humit pot ser que el despegue estigui de conya i que l'aterratge enxufadissim.

Bueno voladors, no us espanto mes! Normalment les condicions son de fabula, termiques prou bones i condicions de poc vent. I quant les coses es posen una mica lletges tens temps de sobres per pendre decisions, fer la ultima foto del vol i anar a aterrar tranquilament. Catalunya es un bon terreny d'entrenament!!

El dia volador s'acaba a les 19pm = o -, hora perfecte per fer la birreta al pub amb la resta de voladors per comentar la jugada (tal com el Padro d'Avia). Retirada a temps (o no) per sopar i a tornar-hi l'endema.

Noticia del diari local dels 'accidents' de parapent de la setmana. Amplieu per llegir kiwi.

2.0.0.8.

2008-01-03T02:18:00.001+01:00

2008! ahgghhh! el temps passa volant!

hippie christmas

2007-12-25T07:03:00.000+01:00

foc
llac
amics
guitarres
barbacoa
muntanyes
musica
converses
tantes de la nit ...

bon nadal a tothom!

hippie christmas

Pueeenting

2007-12-19T23:41:00.000+01:00

A NZ es va inventar el puenting comercial ara fara uns 20 i picu anys. Un tal HJ Hacket se li va ocorrer fer simulacions de suicidi des d'un pont. La cosa ha tingut tant d'exit que la seva empresa es un dels millors negocis de Nova Zelanda.

Al voltant de Queenstown hi han uns 5 puentings diferents, amb mes o menys alçada, amb o sense pendoleig, al costat del relleu o al mig de la vall... El mes bestia es de 134 metrakos... brutaal. Es poden veure fotos i videos a: http://www.bungy.co.nz/
Valen una pasta i com a bon catala estava buscant alguna forma d'intercanvi d'activitats, oferta... per no pagar ni un duro. Havia sentit que si erets major de 65 anys o el feies en pilotes era gratis. La 1a opcio no valia... massa complicat disfrassar-se de iaiu; la disfressa segur que s'aniria en orris enmig del salt i em tocaria pagar despres.
La 2a opcio... no estava malament, i cony, es estiu. Pero l'altre dia dia em van dir que hi havia tanta gent que s'oferia a saltar en boles que ja no feien cap oferta... massa tard.

Pues l'altre nit, em truca el Niall, un dels meus jefes, i em diu que si m'animo a venir amb ell i els seus germans/nes a fer un no se que de 'swing bridge', perduts a la muntanya. Jo que m'animo a qualsevol cosa li dic que si, sense saber exaaactament el que anavem a fer. Despres de 45 minuts de pista 4x4 alucinant, amb barrancs per tots costats, arribem a un pont solitari d'uns 70 metres d'alçada (be, aqui ja sabia de que es tractava l'activitat del dia.

El lloc era força impressionant i nomes pensar en el salt... em venien de ganes d'estar assegut al sofa de casa, mirant una peli en blanc i negre amb subtitols i amb una infusio de camamilla.

Un cop acabat el muntatge de tot plegat ja era nit, cap a les 22.30h. Van saltar uns les germanes i la parella del Niall, ole ole tot dones! I finalment, cap a les 00.00, em va tocar el torn. Three, two, one... Yuhhuuuuuuuuuuuuu

Vaig arribar a casa a les tantes, pero encara en estat adrenalinic, aixi que vaig poguer fer-me la meva camamilla, llegir unes quantes pagines i dormir com un angelet.

album swing bridge

Swing Bridge

CatalaNZ

2007-12-17T07:11:00.000+01:00

En 2 setmanes ho he agafat tot, desde febre, mocus a engines... vaya tela. Quant ja semblava que s'ha m'havia passat, patapam, una altra cosa.
I per aixo m'ha costat actualitzar el blog... se m'han havien anat les idees del cap.

El finde passat vem tenir la maxima concentracio de catalans a Queenstown (4)!!! Uns amics d'un amic i una amiga dels amics. :)
Aixi que tots amics.

La Laura i el Dani han estat visquent 1 any a Auckland i ara feien l'ultim viatge per l'illa sud abans de marxar a la terra dels kangurs i didgeridoos. La Laia havia estat estudiant a Auckland i ara viatjava amb el seu cotxe per l'illa amunt i avall sense parar, abans de retornar a les estimades terres catalanes.

volant!

Be, jo els coneixia a tots per email pero no personalment! aixi que la trobada va ser divertida, una especie de 'cita a ciegas'. Clar, el tema era identificar-nos:

A la Laura i el Dani els hi vaig dir que els passava a buscar en un hora i carrer concret amb la superfurgoneta blanca. Just abans de que jo arrives, una superfurgoneta tambe blanca (pero plena de japos) va parar exactament pel mateix lloc i en veure-la naturalment els colegues van començar a saludar! Per aixo quant vaig arrivar jo vaig veure que em miraven amb deteniment :)

Amb la Laia va ser mes facil gracies a que aquell dia no hi havia massa gent pel carrer amb samarreta blava (l'unica pista que s'em va ocorrer a donar-li per identificar-me...).

Al final vem passar uns dies divertits, volant amb la Laia, fent funambulisme (caminant sobre una corda) amb la Laura i el Dani als jardins de Queenstown, i de barbecue amb tots plegats.

Nomes necessitavem un bon pa amb tomaquet i un fuet per sentir-nos com a casa.

de barbecue

Ivan amb Van

2007-12-05T12:02:00.001+01:00

Desde que vaig arribar tenia la intencio de viatjar amb bici durant l'ultim mes per l'illa sud de NZ. Primer currar i despres, com a postres, el viatge!

Pero la idea de la bici s'em feia cada cop mes pesada: anar sol, vent, pluja, les cerveses que segur que em pesarien d'aqui al mes de març... i el preu de les bicis que es el mateix que dels cotxes de segundissima ma!

Quant la Clara (la meva cosina, pels que no hagueu llegit els capitols anteriors) em va proposar compartir furgo... dit i fet. Tenia un contacte d'un kiwi que venia una furgo...sonava be.

Aixi que m'agafo 2 dies de festa i em menjo 500km amb bus fins a Christchurch.

- Nomes vem atravessar 4 pobles (ja ho se, ho dic sovint aixo, pero es que alucino amb la de terra verge i despoblacio que hi ha).
- 7 hores de viatge(perque us feu una idea de l'estat de les carreteres de NZ).
- 1 parada per fer gasolina i pis: donc una volta per estirar les cames i em paren un parell de tius preguntant-me si sabia on hi havia alguna carnisseria. L'accent que no era precisament anglosaxo i la samarreta 'coronel tapioca' d'un d'ells...em van fer atrevir respondre en catala i... bingo! vaja per deu, trobada repentina de catalans al mig del no res. Haurieu d'haver vist la cara que feien quant els hi vaig parlar en catala, jajaja

Despres d'una nit a Christchurch (si si, en catala: esglesia de deu...), perdrem per la ciutat durant 1h i visitar altres possibles furgos per comparar, decideixo comprar la del kiwi. Una super Toyota Hiace, 2400 cc diesel, canvi automatic, volant a la dreta...i del 1985! yuhuuu Ah! 1900 dolars, que es a dir uns 950 eurals.

La tornada a Queenstown, 6 hores non-stop, va ser un bon test per comprovar que la furgo anira prou be per viatjar. Ara falta tunejar-la amb un llit, cortinetes, un camping gas i una taula...de surf.

Per cert, VAN vol dir furgo! ivan amb van! :)

album =>

Ivan amb Van

Earthquake 5.9

2007-11-29T23:30:00.000+01:00

Aquesta nit estava dormint placidament quant cap a les 4h sento sento que comencen a tremolar els vidres, que el llit es comença a moure sol i que al carrer tota la gent borratxa que es passeja cantant i cridant, calla de cop...

Terratreeeeemol!

Pel que sembla ha sigut de magnitud 5.9 tot i que l'epicentre estava lluny de Queenstown (em sembla que a 130km), aixi que ha sigut una experiencia divertida, sense mes preocupacions... i a dormir de nou.

Paragliding Adiction

2007-11-28T23:18:00.000+01:00

La temporada alta esta a punt de caure'm a sobre! Tots els pilots que porten temps per aqui em comenten que durant els proxims 2/3 mesos suplicare perque plogui de tan en tan... i pugui descansar de tant volar! Ojala, ojala.

L'altre dia vem estar contant quanta gent treballa en el mon del parapent a Queenstown: hi han mes de 50 persones! Segurament es un dels negocis turistics mes importants de la zona. Llastima que son diferents empresetes i, com saben tots els pilots professionals, la competencia es dura: que si aquella empresa baixa el preu, que si aquella ara inclou les fotos, que si aquella ofereix un massatge despres del vol (es conya)...

Bufff, i no sabeu lo xungo que es el tema fotos en vol. Aqui et fan fotos per tot: que vas al teleferic, pam, foto; que vas a menjar-te un bigmac, pum, foto. I clar, no seria menys, el passatger vol una foto fent ganyotes desde l'aire.

Els primers dies m'era una mica impossible fer alguna foto que es veies la cara del passatger i la meva alhora: programar la camera en vol, obrir el monopode... tot aixo intentant continuar pilotant! Ho podriem comparar com tallar-se les ungles del peu mentres condueixes....

Ara de mica en mica ja surten algunes fotos mes o menys visibles. Podeu fer-hi un cop d'ull en el seguent album (es privat! en teoria nomes es pot entrar des d'aquesta web ja que hi han fotos de clients!). Tambe hi han algunes fotos fent el burro amb el mini-parapent de 16m.

CLICA AQUI PER ENTRAR A L'ALBUM

Anant volant

2007-11-20T07:43:00.000+01:00

Mes fotos de la cosinada a Queenstown!
Clica aqui per veure-les!

I un video d'un dels biplaces d'avui. Al passatger no li ha sentat massa be els giros. Gracies Pep per les bosses de vom...itar de la British Airways!

Catalans a NZ

2007-11-18T22:33:00.000+01:00

Segur que sempre us heu trobat un/a catala/na a qualsevol indret del mon; i es que estem a tot arreu!

Aquesta setmana feia el 1er mes que estava a NZ i encara no n'havia vist cap (de catala/na). 1 mes sense parlar catala en directe!
M'enrecordaria? Hauria perdut l'accent del bergueda que tant m'havia costat agafar?

Sort que la meva cosina Clara em va venir a visitar i vaig poguer refrescar aquelles paraules tan maques com "eei!", "quina passada" o "osti tu!".

Total, un cap de setmana a tope amb festa tradicional de Queenstown (sopar freaky a casa, birra i tecno dance), vol amb parapent, resaca, caminata i fins i tot visita momentania a l'hospital kiwi.

Si, si.. ens veiem un parell de dies i resulta que hem d'anar a l'hospital el mateix dia (res greu! simplement un tall a la ma de la Clara i un dit una mica esguinçat per part meva). El tema sanitari aqui va igual, o sigui, que has d'esperar un huevo perque et posin 50 metres de vena i et diguin que has de fer bondat.

No us perdeu la portada de l'album de fotos: un cotxe d'un japo-kiwi-volador amb...el burro catala!

Catalans a NZ

Escalant a Wye Creek

2007-11-13T04:53:00.000+01:00

Eps!
Per fi uns dies de mal temps! Ja tocava escriure alguna cosa al blog.

Aquesta setmana l'he passat treballant una mica i escalant mentres esperavem clients.
Un dels meus jefes es un fanatic de l'escalada aixi que ens escapem sovint pels voltants del poble. Hi ha molta varietat de roca i tipus d'escalada, grau bastant dificil (torno a ser un novato de l'escalada!) pero sempre perfectament equipat i sense gent. Aixo enganxa!

Algunes fotos del John, mentres escalavem a Wye Creek, al parc "The Remarkables".

wye creek climbing

Milford Sound

2007-11-07T03:19:00.000+01:00

Epoca fluixa de turisme = poca feina = ni un duro = molt temps lliure :)

Aixi que hem marxat un parell de dies a Milford Sound, destinacio turistica per excelencia de l'illa sud.

Havia vist bastantes fotos del lloc a internet, tenia el cap la sequencia de la peli dels senyors dels anells que transcorre per aquesta zona... Pero la realitat supera la ficcio. Increible: es una barreja de muntanyes alpines, amb jungles tropicals i mar polar. Bueno, millor que mireu les fotos per entendre una mica el que vull dir.

El Felix, un colega alemany que curra en un vaixell turistic, ens va aconseguir uns passes gratis... pero no vegis el vaixellasso, de 1a! El creuer consistia en passejar-se pel fiord de Milford Sound, passar-hi la nit, veure animals i menjaaaar. El John i jo cantavem com una almeja, perque el creuer era de lux, o sigui, la resta de clients eren parelles de 40 cap a molt endavant i que se les gasten.

El primer dia una mica de kayak. La prova era no caure (l'aigua estava gelada). El sopar: bufet lliure (a l'ataque). Per digerir tot el que haviem menjat vem passejar pel creuer, amb l'inesperada sorpresa d'una foca que jugava a l'aigua. I la nit a una cabina amb llits com deu mana. Llastima que l'endema ens haviam de llevar a les 7h per veure pinguins.

Abraçades

...moooltes fotos de milford sound i el viatge...

Milford Sound

temps d'illa

2007-11-02T23:53:00.000+01:00

Hola!

Per aqui anar fent, sembla que l'estiu comenci a arribar. Fa 2 setmanes nevava i aquesta setmana he pogut anar amb pantalons curts. Es el que te viure en una illa, el temps canvia rapidament. Pot ser que et llevis amb pluja i que a la tarda estiguis volant amb un solet ben maco.

La diferencia de temperatura entre la sombra i les zones ensolellades es enorme.
I es que el sol pica que no vegis. Aqui diuen que es perque hi ha molt poca pol.lucio i llavors no hi ha cap tipus d'efecte "filtre" dels raigs solars. Pero tambe he sentit que el forat d'ozo esta just aqui...i clar, el sol entra com si res.

El dia es llarguissim; tenim unes 14 hores de llum, de 7h a 9h. Aixi que et dona temps per fer de tot: es treballa, es va a escalar, es va a comprar, pots anar al pub a fer la cerveseta... i fins i tot tens temps per anar al cyber i escriure un blog com aquest.

Total, que es comença a fer raro veure arbres de nadal, anuncis amb el papa noel... i gent amb xancletes pel carrer.

fotos dels colegues de casa

Mates

Ben Lomond Summit

2007-10-29T05:20:00.000+01:00

Dia fantastic per volar pero encara estic esperant acabar la validacio del titol per treballar de legal! les cosas de palacio van despacio. Aixi que avui me l'he hagut de pendre com a dia de vacances. Si no puc volar, doncs a caminar!

Ben Lomond Summit:
Cim: 1605 m.
Desnivell punt de sortida - cim: 1.000m
Hores: 4h
Litres consumits: 0,800 l. d'aigua
Suor: 0.600 l.
Index d'agulletes: ho sabre dema

Ben Lomond Summit

Bon temps, bona cara

2007-10-28T03:23:00.001+01:00

Per fi aquest cap de setmana el temps ha acompanyat per fer uns quants vols!

Ja he fet els primers tandems comercials! Ja era hora, que aqui nomes en cerveses t'arruines rapid (no perque siguin cares, sino perque es veu el triple).

I tambe un parell de vols en solo! Si si, en solo! M'han deixat una Aerodyne Shoot de 16 metrillos! Una vela acro per excelencia, llastima que encara no tinc fotos d'aquests vols ja que estava massa ocupat amb els mandos com per portar la camera.

Coronet Peak
Els tandems els fem a Coronet Peak, a 15 min. del poble. Zona muntanyosa, amb uns 700 m. de desnivell. Aterratge impecable. Termica bona, per ara poc vent.

La Gondola Skyline
En canvi en solo volem a La Gondola, damunt del poble. La pujada es fa amb telecabina i 10 min a peu. El pase per tota la temporada val 50 nz$ (uns 28 euros), aixi que et pots fer un fart de pujar i baixar. L'aterratge es un camp de rugby enmig del poble, aixi que has de vigilar amb els pals de la porteria i amb la gent que hi pugui haver jugant!

Algunes fotos de festa a casa
i la zona de vol de La Gondola

Queenstown 2nd week

12 Miles track

2007-10-25T08:11:00.000+02:00

Com que encara fa un ventarron que t'inclines aprofito per fer una mica d'activitat!

L'altre dia vaig escalar una mica amb un dels meus jefes. Unes vies xules amb sostrets i al mateix costat del poble. La graduacio de les vies aqui va de 14 a 20 i picu... Vaig probar una 16 i guai. Vaig provar una 18 i cony... aquesta va costar..i el pas final no hi va haver manera... Despres mirant en el llibre de vies vem esbrinar que un 16 es un 6b... ja deia jo que costava... Haure d'escalar una mica mes!

I avui doncs a caminar una mica per aquests boscos fantastics on hi han hobbits, elfos, arbres amb vida propia... i aigua per tot arreu! de les 3.30h que hem caminat amb el john, 3h han sigut amb els peus xops.

us deixo algunes fotos, que valen + que 1.000 paraules.
be, les meves valen 500, que son de fotograf novato.

12 Miles Track

I'm a Mate

2007-10-25T07:55:00.000+02:00

Travellers in NZ:

- Backpackers: normalment van als hostals; son els que venen de turisme actiu, a voltar per NZ i quedar-se uns dies a cada lloc. Van amb furgo, bus o fent autostop (aqui funciona! testat!).

- Mates: de 'flatmates'; els que comparteixen casa amb altres 'travellers', pero que curren / estudien al mateix lloc durant una bona temporada.

I'm a Mate!

Algunes fotos de casa

Hay street

Home sweet home

2007-10-24T08:38:00.000+02:00

Ja tinc casa! S'ha acabat aixo de dormir en un sofa! I per fi poguer obrir la maleta, rentar roba... que be...

Estic compartint casa amb el John, el colega frances, una australiana, un xile, una malasiana i una nord-americana.... sembla un acudit.
Pel que sembla part de la gent de la casa (els "flatmates") van canviant cada setmana o dues, aixi que es el millor lloc per coneixer gent i aprendre angles.

Les cases aqui son de paper-cartro, o sigui, una caca. Aixi que a dins fa fred, humitat, vent i pluja... fins i tot m'ha semblat veure un remoli aquest mati des del llit...

La sala d'estar em recorda la casa d'Els Joves (la serie del 33 'The Young Ones')! Tothom deixa constancia de que viu alla, aixi que et trobes de tot cada dia. De lavabo nomes n'hi ha un, i a la casa hi poden arribar a viure 9 persones! Sort que hi ha jardi per les emergencies. La nostra habitacio te posters per tot arreu, per tapar forats que van a parar a la seguent habitacio... Aixo si, la nevera sempre esta plena de cerveses, aixo ho salva tot.

Dunedin

2007-10-21T23:46:00.000+02:00

Com que no parava de ploure, de nevar a les muntanyes i de bufar (i amb aquestes condicions els parapentistes no volem) vaig decidir marxar a la platja del pacific a veure algun vaixell pirata, tiburons, hawaianes (ai no, aixo es mes amunt)...

Sort del colega John (frances) que te una superfurgoneta per arribar-hi, ja que a peu era mica lluny (264 km). Tambe es parapentista i en la mateixa situacio que jo de nivell d'angles i de curro, aixi que em fet migues de seguida. Si fins i tot tenim amics voladors en comu! el mon es petit i + el del parapentista.

Els 2 estem esperant que comenci el bon temps i acabar el cony de convalidacio de titol per treballar a fons. Ah, i es divertidissim perque ens hem compromes a xerrar nomes english entre nosaltres (quant podriem xerrar en franxute de puta mare), i clar, de vegades no ens entenem. Fins i tot per telefon, que ens costa pasta xerrar mes del compte, doncs ho fem en angles. Cool!

Total, vem estar a la ciutat de Dunedin on el John coneixi un alemany que ens podia allotjar i guiar una mica per la zona.
Es la 2a ciutat mes gran de l'illa sud i ho podriem comparar com... Berga.
En els 264km que vem fer carretera deviem creuar uns 6 o 7 poblatxos nomes. A Europa no estem acostumats a aquesta despoblacio.

Vem anar a veure pinguins blaus i foques, pero era massa d'hora. Nomes una foca es va deixar veure de lluny. El Martin, l'alemany, portava una ressaca de can cullons i no era per fer-lo esperar 2 hores a la platja fins que es fes de nit i poguer veure els animalots. Toca tornar-hi.

L'endema ens vem escapar a la Long Beach, de sorra blanca i fina, onades per sufejar, parets per escalar a peu de platja... el paradis.

Dunedin

At Queenstown

2007-10-19T05:29:00.000+02:00

Hi people!

Vaya dies que porto per aqui: estic passant els examens per tenir el titol de pilot tandem... i tela marinera. L'accent kiwi es com parlar angles amb una mitjo mullat a dins la boca, total que no m'entero de res.
Porto 3 vols tandem d'examen, el primer amb una malasiana (be, de malaysia)i els 2 altres amb pilots d'ala delta de la meva empresa (els jefes)que anaven bastant acollonits. La zona de vol seria increible sino estigues capada per l'aeroport que hi ha pocks km a davant, pels ramaders que no deixen aterrar als seus camps... Pero be, tot i aixi es un passada. Els paisatges increibles...

View Larger Map
mapa de la zona. enlairament: coronet peak

Ja comenco a coneixer gent d'aqui, fa que em senti una mica mes a gust, que em comenci a adaptar al lloc. Venir sol es tot una experiencia... Tot i que ho tenia tot bastant organitzat et trobes que comences de zero. Idioma = 0. Cotxe = 0. Casa = 0. Catalans = 0. Uff... El primer mes sera el dur!

He penjat unes quantes fotos que he tirat per aqui i per alla sense matar-me gens. Haviam si puc anar fent un bon reportatge i aixi fer-vos ganes de visitar-me algun dia o altre!

Queenstown, 1st week

Lond ON

2007-10-17T04:57:00.000+02:00

Ja estic a Queenstown, en ple jetlag!
Despres de 20 i tantes hores dins de l'avio, 50.000 controls de seguretat, 3 o 4 pel.licules i 5 o 6 episodis dels simpsons, parada a L.A. (los angeles)... finalment he arrribat a destinacio. Quins nervis...no les tenia totes... tot el rato pensant en perque m'haig de complicar tant la vida!
Pero un cop he arribat al lloc i havent conegut el "jefe" i un parell de pilots ja m'he tranquilitzat, ja m'esta agradant l'aventura. Aquests dies dormire a casa d'un dels pilots, en John, hippie de 50 tacos, comparteix casa amb 2 brasileres, no dic res mes.

Be, ja us anire explicant, que encara haig d'anar a buscar un telefon per aqui, coneixer la ciutat (tot i que plou i que fa un fred que no m'esperava) i descansar del viatge!

Poso l'album de la meva estada a Londres, ciutat immensa i que s'assembla al disneyworld i les primeres 3 fotos de NZ. Gracies Ricard, Meritxell i Helen per l'ajuda i guia turisitica a London! Per cert, no em va ploure cap dia... increible.

- Accents omesos expressament... aquest cony de teclat angles no se com va.

Album ::

Lond ON

La maleta feta

2007-10-11T19:27:00.000+02:00

Ja tinc les maletes fetes!!
He estat aquest mes fent una llista de les coses que m'havia d'endur: la roba, les bambes, el parapent, el mp3 amb música per 6 mesos... total, que justament avui que havia de preparar les maletes perdo la preciosa llista... Així que lo més probable és que m'hagi descuidat varies coses.
Demà cap a London!

...imatge: l'endoll de nova zelanda...

comiat... cap a NZ!

2007-10-09T18:51:00.000+02:00

Ja només queden 2 dies per marxar. Miro les muntanyes de Berga i penso que trigaré mesos a tornar-les a veure. Veig els colegues per últim cop i penso que els trobaré a faltar. Giro la última tèrmica de la 1a maria...i la perdo... Es giraràn al revés allà baix? Que lluny...
Gràcies pel bonic comiat!

fotos: suissa amb la família, berga amb sopar sorpresa.

Preparant el viatge

2007-10-01T19:43:00.000+02:00

ja tinc el bitllet d'avió.
30 i picu hores de viatge. ja m'estic acollonint de l'aventura que m'espera.